#[G]astroBalear[e]s: 24 hores de riquesa illenca per a sempre

#GastroBaleares -que no #GastroBalears- ja ha passat. Així, aviat, malgrat que fora presses. Ha estat un encontre carregat d’il·lusions, blocaires, degustacions, amistats, rialles, presentacions, vergonyes, blocs, fotos, nervis, llibres… però centrat tot en la comú passió per la gastronomia. Molta gent m’ha estat demanant si aquesta era una trobada dels Arzak, Adrià, Dacosta o Atxa de les Illes; res més lluny de la realitat. I no per manca de Taura, de Castro, Caldentey o Genestra, que en tenim un a cada banda de les illes i fora res que envejar als d’altres centres referents d’alta cuina com ara els amics bascs i catalans.

#GastroBaleares  -que no #GastroBalears- té molt a veure amb la definició aquella que es fa del què és un gastrònom, que no deixa d´ésser tot aquell estudiós de la relació entre l’home, la seva alimentació i l’entorn allà on viu a mode de ciència. Jo afegiria: i, a més a més, és blocaire de tot allò que cuina, fotografia amb fruïció, l’apassiona i frissa de donar a conèixer el què ha descobert perquè pensa que compartint, aconsegueix que res del que li hi ha arribat  mori mai i sap que res del què l’envolta li pertany.

És cert que la gastronomia té com a vèrtex vital el menjar, però #GastroBaleares –que no #GastroBalears- en va ésser un exemple de que no és només això. L’encontre –a més d’assaborir embotits de can Matas a Maria de la Salut, vins de Son Prim a Sencelles i els més exquisits plats de menjar illenc de la ma de Santi Taura a Lloseta– es va centrar en la contemplació i el gojar de la bellesa per ésser gustejada fora presses.

La trobada va ésser en molts moments un instant d’aclucar els ulls per assaborir la cadència dels versos d’un poema de Miquel Martí i Pol mentre ens fitoraven l’ànima i descobríem que adelitar-nos pel nexe comú d’aquesta trobada, també ens retrobava amb la part animal –que no salvatge– de qui sap que el desig comú està prop i és més bo paladejar-lo en boníssima companyia, sigui brou de raïm negre emblanquit o porquim exquisit en forma de sobrassada.

#GastroBaleares –que no #GastroBalears- no es pot entendre fora la gent que hi ha vessat vida per a què es donés la gràcia de trobar-nos quaranta ànimes contentes de donar a conèixer el què més ens agrada fer, que és explicar el plaer de la contemplació experimentada. I contemplar no és només mirar. Contemplar també és obrir els ulls del cor i de l’ànima a la bellesa que ens envolta mentre gaudim de viure i passem per aquesta vida amb petjada ferma.

Deia des del principi que #GastroBaleares no és #GastroBalears. No; no és una qüestió menor i res té a veure amb la pèrdua de la lletra e, tot catalanitzant l’expressió. Té a veure amb la pèrdua de la lletra G que converteix aquests quaranta menorquins, eivissencs i mallorquins en quaranta #AstroBalears. Imatge

Advertisements

9 thoughts on “#[G]astroBalear[e]s: 24 hores de riquesa illenca per a sempre

  1. Si, señor Miquel… no solo disfrutamos y hablamos de comida, saboreamos cada momento del encuentro y gozamos de magnifica compañía.
    Me siento privilegiada por haber formado parte del grupo.
    Un abrazo desde la isla vecina.

    • Jo, moltes gràcies, Ana. [icona de vergonya]. Ara és la meva única professió, així que esper fer-ho bé i que agradi. Estic acabant de perfilar sa darrera novela (en castellà)…i el següent de cuina que ja coneixes 😉 Gràcies de bell nou pel comentari.

  2. bonuuuuuuuuu no está malament .. jajaja ra si que he llegit tot tot i tot . eeeeeeeep cambiaras la fotu no? es que estic molt lletge aquí ajjajajaja besades menorquines

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s