Coca de llet coberta d’albercocs

Ingredients: Quatre-cents grams de farina comú (de la vermella), 3 ous XL, tres-cents grams de sucre, quatre ensaïmades crues (les haureu de demanar al vostre forn o bé fer-les voltros. La idea de demanar-les al forn en cruu és molt més fácil i efectiu), un tassó gros de llet (o bé tassa i mitja) i mitjos albercocs per a decorar-la i cobrir els damunts (potser uns cinc o sis).

Com fer-la: És, potser, una de les coques amb els ingredients més complicats de totes les què han de tovar pel tema de les ensaïmades crues, però té una realització increïblement fàcil i un resultat gustatiu d’allò més impactant per lo tova que és.

Començam batent els ous complets amb el sucre i quan estigui tot ben amorosit, afegirem les ensaïmades crues a bocinets desfets, la tassa i mitja de llet i, finalment, quan tot estigui ben pastat, afegirem la farina. Com bé sabeu, la pasta d’ensaïmada ja duu llevat, per la qual cosa, actuarà dins d’aquesta coca com a ingredient principal, però també com a “massa mare”. La resta és qüestió de dits: fènyer amb ganes fins a tenir-la ben lligada i al punt de forn.

A la llauna a on hem d’enfornar la coca, hi posarem la massa pastada i la deixam tovar al manco hora i mitja (tapada amb un pedaç i tenint en compte que puja més aviat quan més calor fa). No és una coca de les molt altes, però hem de tenir cura de què sigui una llauna alta per evitar que vessi per damunt els cantons de la llauna.

Amb el forn calent (basta 170ºC) i mentre aquest està agafant temperatura, disposarem els albercocs xapats per la meitat per damunt de la coca i quaranta o quaranta-cinc minuts de forn seran suficients per a tenir-la llesta. El punt en el donarà la massa, de la què en quedarà neta l’escura-dents quan n’atravessem el seu coret.

En haver-se cuinat podem deixar-la cinc minuts més amb el calor residual del forn (o 10) i després treure-la fins que refredi.

Opcional: sucre glass pel damunt quan estigui ben freda. Aquest coca refreda a la llauna.

Opcional: omplir els albercocs de sucre ros i canyella abans d’enfornar.

Opcional: omplir els albercocs de confitura d’albercoc abans d’enfornar.

Obligatori: convidar-me’n a un bon bocí. Bon profit!

La foto i obra d’aquest bocí que veieu, ho és de na Cristina Morey Mas, qui me demanà una opció més per a donar-li sortida a les caixes d’albercocs de galta vermella que la seva pota porrerenca tenia per aquest estiu. Després de fer-ne confitura i mil coques, aquesta original i antiga recepta la vaig rescatar per mor d’ella (i dels seus albercocs).