Robiols de sobrassada amb mel

Ingredients: Dos-cents cinquanta grams de saïm casolà de porc, el mateix pes de sucre blanc (dos-cents cinquanta grams), set-cents cinquanta grams de farina de blat normal (la del paquet vermell. Opcionalment, pot baratar-se aquesta per una farina més saborosa: farina de blat xeixa (“candeal” en castellà)), quatre vermells d’ou de gallina -de camp a ser possible- (l’ou, com el vi per cuinar, quan més bo és, millor és el resultat del plat que preparam), una tasseta de suc de taronja (una tasseta vol dir de les de cafè. Diferenciam una tassa (cafè amb llet), tasseta (cafè) d’un tassó (d’aigua, que sol ésser de trenta-tres cl) o una mica més si ens agrada trobar-hi el gust, mitja tasseta de xerès (o pot ésser substituït per Pedro Ximénez. També es pot passar de la mitja tasseta, dependrà del paladar. “Les cuineres de Binissalem” ho fan a ull, tot deixant-hi caure un roi ben generós al crit de “que n’hi hagui”). Afegirem també mitja tasseta d’oli d’oliva o, si no volem que ens pugui donar agrura la pasta, oli de gira-sol amb la mateixa proporció. Pel farcit, necessitarem sobrassada o llonganissa de la bona (si aquesta és coenta, la mescla és encara més interessant) i mel de flors. Aquesta genial massa de robiols, tan poc comú i que enamora a tots els qui la tasten, vé des de Porreres per instal.lar-se a Binissalem, via Esporles, de les mans de la padrina de na Cristina Morey Mas, bona cuinera i millor balladora.

Com fer-la: Començarem per abocar la farina en un gibrell (llibrell, brullola o ribellet), sabent d’entrada que n’haurem d’afegir més de segur. La farina, si no s’indica el contrari, s’ha d’abocar fent una muntanya amb un forat al centre, a mode de volcà, just al bell mig del qual hi tirarem els altres ingredients. El saïm, maldament no ha de fondre’s del tot i incorporar-se líquid, pot desfer-se una mica per a facilitar la feina de fényer. Els ous i el saïm, si prèviament han estat dins la gelera, convendrà treure’ls una hora abans de cuinar per a tenir-los a temperatura ambient. La fredor de la gelera no és bona pel resultat final del plat.

Tant bon punt tiguem la pasta feta, ho notarem perquè aquesta queda ben lligada, volent ésser trencadissa però fora conseguir-ho per mor del saïm i els vermells d’ou. És una pasta amorosa, olorosa, bona de treballar, gens aferradissa. Cas de què ho fos, s’haurà d’incorporar farina per a convertir la massa en una massa excepcional. Arribat a aquest punt, la deixarem descansar vint minutets per a què els gustos s’assentin convenientment.

Passat aquest temps, tornarem a donar-li maniobrabilitat fenyent dos minutets i ens posarem a fer els robiols. Hi ha moltes maneres i totes són bones. La rústica i tradicional, com la de la foto, és molt bona de fer. Començarem fent bolles de massa del tamany d’una pilota de golf més o manco (dependrà de lo grossos que els volguem fer. “Les cuineres de Binissalem” els fem de la mida d’una mossegada; clar està que es gaudeixen més quan en podem devorar quatre o cinc d’un mos, però teniu en compte que la feinada que donen no ret gens) i l’aplanarem a mà o amb un aprimador fins aconseguir una rodona no massa prima de gruixa. A dins hi posarem un bocí generós de sobrassada que estirat amb les mans i, pel damunt, un raig de mel. Acabat el procés, tancarem els robiols tot doblegant-los per la meitat i segellant els robiols amb la típica pessigada. També podem fer servir els motlles específics que hi ha al mercat per a tancar de forma regular els robiolets.

Amb el forn calent prèviament a 170 graus, amb calor per adalt i per abaix (funció turbo), els enfornarem fins que veiem que la superfície queda enrossida i les puntes del tancat queden rostidetes. S’ha de tenir en compte que aquest és un robiol molt rústic i que, a mida que es cou el robiol, la mel es va liquant i, en el seu procés de caramelització, pot escapar-se’n una mica, tot cristalitzant la basse de la massa. Al final del procés de cocció, veurem que la sobrassada ha tintat de vermell de pebre bord la superfície del robiol.

En haver-se refredat, podem espolsar-los amb sucre glass o, tal i com es feia abans, amb sucre blanca corrent.

Bon profit!

Sin título-4     Sin título-5

Tant la idea com la realització de les fotos són obra del gran fotògraf Nando Esteva.

Anuncis

3 thoughts on “Robiols de sobrassada amb mel

  1. Moltíssimes gràcies per tot!!!! ha sigut un detallàs… desig que tothom s’animi a fer-los i gaudesquin tan com noltros de menjar-los, són pecat mortal… cada cop que els faig penso tant amb l’infància!!!!! Salut

    • És mel d’abella! Gràcies a tu per voler-ho compartir. Ja veus la de lletres que caben per descriure el plaer de cuinar i l’exquisitesa d’assaborir aquest mos de felicitat amb sobrassada i sucre. Tindrà el seu lloc de privilegi al llibre “Coques dolces i salades”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s